 |
| Cala Roca Grossa |
Dimecres 18 de juliol de 2018
Aquest dia vam matinar per anar a fotografiar la sortida del sol a la Cala Roca Grossa, entre Calella i Sant Pol (però pertanyent a Calella). El dia anterior havíem anat de dia a reconéixer el terreny, havíem decidit quins enquadres faríem i hi havíem fet una estoneta de platja. Com que és molt a prop de Mataró i el cotxe es deixa a tocar de la cala vam poder apurar al llit al màxim. El sol sortia a les 6:30 i vam ser-hi més o menys una hora, entre les sis i les set. Després vam tornar a Mataró perquè en Josep havia quedat amb en Toni per allò de la biografia del seu pare.
A la tarda jo vaig anar a fer fotos de Santes Esportives a la plaça de Santa Anna (en Josep anava a Esplugues al sorteig de l'handbol) i després vam anar a Can Marfà, a la inauguració de l'exposició de fotos de Les Santes de l'Anna Aluart, una exposició molt diferent de les altres, que va aixecar molta expectació i ens va agradar molt.
A la tarda jo vaig anar a fer fotos de Santes Esportives a la plaça de Santa Anna (en Josep anava a Esplugues al sorteig de l'handbol) i després vam anar a Can Marfà, a la inauguració de l'exposició de fotos de Les Santes de l'Anna Aluart, una exposició molt diferent de les altres, que va aixecar molta expectació i ens va agradar molt.
Divendres 20 a dilluns 23 de juliol de 2018
Aquests dies vam anar a fer una petita visita a la família a València. Ens vam quedar a dormir a Calicanto, convidats per Ana i Jesús. El dissabte vam baixar al cine a València, als nous Albatexas, els antics Albatros reoberts per Ventura Pons a preus populars i amb pel·lis en versió original subtitulada en valencià. Primer vam veure La bicicleta verda (Wadjda), primer llargmetratge filmat íntegrament a l'Aràbia Saudí, i òpera prima de Haifaa al-Mansour, primera dona directora de cinema en aquell país. Sortint vam decidir veure'n una altra, així que vam esperar fent una birra. Al tornar a entrar ens van dir que a la sala on feien la pel·li que volíem veure (Tots els diners del món, de Ridley Scott) s'havia espatllat l'aire condicionat, així que vam entrar a veure Ballant la vida (Finding your feet), de Richard Loncraine, que també ens va agradar força.
El diumenge vam dinar a Calicanto, amb Guillermo i Cristina (De Motta), Cristina (Tomás), Diego (pare), Diego (fill) i Laura. Vam encarregar una paella a Picassent i vam aprofitar per celebrar l'aniversari de Cristina (Tomás), que era aquell mateix dia, i els sants d'Ana i les Cristines. Laura se n'anava als EEUU el dia 8 d'agost per estar-s'hi un any sencer, així que aquest dinar també va ser un comiat per a nosaltres. Qui no va ser-hi va ser Jesús (pare), que va decidir anar a dinar a casa de sa mare.
El dilluns vam tornar a Mataró, a preparar-nos per Les Santes 2018. Vam arribar-hi a 2/4 de tres, vam anar a dinar al restaurant vegà Kinetic, al carrer Pizarro, i a 2/4 de quatre ja érem a casa.
El diumenge vam dinar a Calicanto, amb Guillermo i Cristina (De Motta), Cristina (Tomás), Diego (pare), Diego (fill) i Laura. Vam encarregar una paella a Picassent i vam aprofitar per celebrar l'aniversari de Cristina (Tomás), que era aquell mateix dia, i els sants d'Ana i les Cristines. Laura se n'anava als EEUU el dia 8 d'agost per estar-s'hi un any sencer, així que aquest dinar també va ser un comiat per a nosaltres. Qui no va ser-hi va ser Jesús (pare), que va decidir anar a dinar a casa de sa mare.
El dilluns vam tornar a Mataró, a preparar-nos per Les Santes 2018. Vam arribar-hi a 2/4 de tres, vam anar a dinar al restaurant vegà Kinetic, al carrer Pizarro, i a 2/4 de quatre ja érem a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada