La Cala Treumal i Blanes

Sortida del sol a la Punta des Canó

Dijous 30 d'agost de 2018

Vam sortir de casa a 2/4 de sis del matí per anar a fotografiar la darrera sortida de sol de les vacances des de la Punta des Canó, entre Lloret i Blanes. A la platja de Santa Cristina i la cala Treumal no es pot arribar en cotxe, i els pàrquings més propers obren un a les 8:00 i l'altre a les 9:00, així que vam aparcar a dalt de tot de l'Avinguda Boadella i vam anar caminant, entrant per l'accès peatonal del pàrquing. El sol sortia a les 7:13 i nosaltres érem allà abans de 2/4 de set. Quan vam arribar a la cala Treumal uns gossos ens van bordar, però no se'ns van acostar; després vam veure que hi havia algú acampat. Vam fer alguna foto des de la cala, però la sortida del sol la vam veure des de la part de Santa Cristina, fent una mica la cabra per sobre les roques. Al principi els mosquits no ens vam molestar gaire, però a poc a poc van anar fent córrer la veu que hi havia teca i, tot i que aquest cop portàvem el repelent, algunes picades ens vam endur. En Josep va fer unes quantes fotos amb el mòbil i, un cop el sol va sortir del tot, es va ficar a l'aigua (sobretot per oblidar-se dels mosquits), mentre l'Empar, que no es pensava banyar, continuava fent alguna foto amb el sol ja massa amunt.

Sobre les 8:00 vam decidir que ja en teníem prou i vam tornar cap al cotxe. Vam decidir anar a esmorzar al passeig marítim de Blanes, a Casa Oliveras, una cafeteria molt bona que vam descobrir en una altra de les nostres sortides d'aquest estiu. Vam menjar una torrada amb tomàquet i sardina fumada, un biquini amb sobrasada i, de postre, una xocolata amb melindros. Com l'altre cop, tot va ser boníssim. 

Vam sortir per la banda de muntanya, vam fer un petit passeig pel Passeig de Dintre i vam tornar a sortir al passeig marítim. Vam anar fins al Portal de la Costa Brava i vam decidir quedar-nos una estoneta a la platja. Ara l'Empar sí es va banyar. L'aigua era claríssima i fresqueta sense ser freda. Vam entrar i sortir vàries vegades, vam fer alguna becaina i, cap a les dotze vam decidir tornar cap a casa a dinar. Tots dos vam considerar que va ser un matí d'allò més agradable... i que a Casa Oliveras hem de tornar-hi!

L'Ampolla i El Fangar

Cementiri de les barques

Dimarts 21 d’agost de 2018

D'un dia per l'altre vam decidir anar a fer una sortida curta al Delte de l’Ebre. La idea era fer fotos a l‘hora de la posta i de la sortida del sol; l’Empar ja tenia estudiades les localitzacions després de mirar en Internet. Vam sortir de Mataró a les onze del matí i a la una ja érem a L’Ampolla. En aquesta ocasió l’Empar havia agafat un bungalow en el càmping Ampolla Playa, al costat mateix a la platja.

Dinant al Restaurant Vascos

Abans d’anar a instal·lar-nos vam anar fins la Platja de la Marquesa, passant pel Cementiri de Barques, una de les localitzacions per a les fotos. A la platja vam reservar per dinar al Restaurant Vascos per a les tres. Després vam anar al càmping, ens vam instal·lar en un bonic bungalow i vam tornar cap a la Platja de la Marquesa, que estava a uns 15 minuts en cotxe, passant quasi tota l’estona pel mig dels arrossars. En arribar vam tenir temps de banyar-nos una estona. La platja no era res de l’altre món (sorra fina d’aquella que costa de treure’s del damunt, aigua força remoguda, i d’aquelles que costa deixar de tocar a terra), però sí força tranquil·la.

Far del Fangar

A les tres vam anar a dinar al restaurant Vascos. Vam menjar uns entrants de peix, clar, (canapès d’anguila, musclos vapor i tallarines) i després un “arrossejat” de peix. De postres “sopa de la reina” i tiramisú. Tot molt bo. En acabar vam anar en direcció al Far del Fangar. L’única manera d’arribar és caminant a pet d’ones des d’on havíem dinat en direcció a la Punta del Fangar. Són uns quatre km i vam estar una horeta caminant sense parar, al costat d'un espai protegit de nidificació d’aus i moltes dunes. En arribar al far, a les 17:45, feia molt bon dia i l’Empar va fer moltes fotos. Vam estar-hi mitja horeta i després vam anar tornant per l’únic lloc possible, el mateix pel que havíem arribat. Pel camí l’Empar va anar fent més fotos, ja que a l’aigua hi havia molts troncs. Però quan ja arribàvem a la platja de la Marquesa, l’Empar estava revisant una foto i va ensopegar en un esglaó que feia la sorra i va caure per terra amb la nova Olympus a la mà. Tant l'Empar com l'Olympus van quedar xopes i fetes un nyap de brutes, perquè la sorra aquella s’enganxa moltíssim. Però, com ja li havien dit en comprar-la, la va poder ficar dintre l’aigua per netejar-la. Després amb molta cura la va anar assecant i traient miques de sorra que quedaven i va tornar a estar en funcionament.

Eren ja prop de les vuit i ens vam dirigir al Cementiri de les Barques per fer fotos aprofitant la posta de sol. Vam estar-hi quasi una hora fins que el sol ja s’havia amagat. En acabar vam anar cap al càmping, ens vam dutxar (inclosa l'Olympus, que va tornar a passar sota l'aigua per treure restes de sorra i sal) i vam anar a sopar al restaurant del càmping. Vam menjar força bé (amanida, pollastre teriyaki i llenguado). Després de fer una passejadeta pel passeig de L'Ampolla vam anar cap a dormir que l’endemà ens havíem de llevar aviat.


Dimecres 22 d’agost de 2018

Tot esperant Hitchcock

Ens vam llevar a les 6:30, i a les 7 en punt, l’hora permesa per la normativa del càmping, vam sortir amb el cotxe cap a buscar una caseta pel mig dels arrossars que l’Empar havia vist el dia abans per anar a fer les fotos de la sortida del sol. Vam arribar-hi en deu minuts. Tot i que semblava que el dia estava una mica “entrenyinat”, va sortir un sol espectacular per darrere dels camps, dels arbres i de les casetes. Vam fer moltes fotos -en Josep també amb el mòbil-, ja que les casetes, arbres, arrossars, pals de la corrent,... tot era molt fotogènic. Després vam anar a fotografiar alguna altra caseta, i tot seguit vam anar altra vegada al cementiri de les barques. Allà vam fer més fotos; l’aigua del mar semblava un mirall. Vam anar també a la zona on hi ha les barques més noves, i hi havia molt flamencs i altres ocells al damunt de l’aigua.

Després fins a Deltebre, tot passant pels camps d’arrossars d’un intens color groc brillant amb el sol. Hi havia pel mig moltes aus i també alguns pagesos que van ser fotografiats. A Deltebre vam anar fins el nou pont Lo Passador, tot buscant el transbordador... que ja no existeix, precisament des que van inaugurar aquest bonic pont. Vam tornar cap al càmping fent més voltes pels camps del Delta. Poc abans de les dotze vam deixar el bungalow.

Volíem anar a alguna platja d’allà a L’Ampolla, però vam decidir anar fent camí. La ruta va ser molt tranquil·la i vam anar a dinar a Vilafranca del Penedès al restaurant El Cigró d’Or on ja havíem estat una altra vegada. Hi havia un menú degustació de 30€ espectacular, però vam fer el diari de 15€ i vam menjar molt bé. Coses senzilles però molt ben elaborades i ben presentades: empedrat de cigrons amb remolatxa, sopa de tomàquet amb tonyina, llucet fregit amb bolets, coliflor i porro, i filet de porc amb patates. I de postres iogurt amb xíndria confitada i lionesa llarga amb xocolata. Tot molt bo. Vam fer un voltet per Vilafranca i vam anar a la plaça de l’ajuntament al Café El Coro a prendre uns tes. D’allà cap al cotxe i cap a casa, on vam arribar abans de les cinc de la tarda.

La Riera d'Arbúcies

Riera d'Arbúcies

Diumenge 19 d'agost de 2018

Buscant passejades pel Montseny, l'Empar va trobar que n'hi havia una fàcil i que podia ser maca seguint la riera d'Arbúcies. Així que, en llevar-nos aquest diumenge, vam decidir d'anar-hi. Vam arribar a Arbúcies passats 2/4 de dotze, vam deixar el cotxe al pàrquing de l'entrada del poble i vam caminar fins la plaça, on començava el recorregut, molt pautat en un PDF que ens havíem descarregat d'aquesta pàgina (Turisme Montseny).

El passeig és realment còmode, a l'ombra dels arbres i seguint el curs de l'aigua de la riera, on es troben roques molt fotogèniques. Es tracta d'una ruta circular prevista per una hora i mitja, però amb les parades de rigor per a fer fotos la cosa es va desmadrar, i en hora mitja només havíem fet una tercera part del camí. A prop de les dues vam arribar al Molí de les Pipes, a mig camí, on hi ha un restaurant. Vam demanar una taula i vam tenir sort (anant-hi dos sol ser fàcil trobar-ne). Vam dinar molt bé, molt casolà (uns entrants per compartir, carn de segon i postres). 

A les quatre ens vam tornar a posar en marxa amb la idea de completar la volta, però no vam saber trobar el camí descrit a les indicacions i vam decidir tornar enrere. Tot i així, de tornada vam aconseguir enganxar allà on hauríem hagut de sortir d'haver seguit el recorregut circular, i vam fer unes quantes fotos més. 

No ens vam poder entretenir gaire més, ja que a les set hi havia futbol a Mataró i en Josep volia arribar a temps. Vam tornar cap al cotxe, vam fer camí, una dutxa ràpida i poc després de les set érem al camp del Mataró.

Tres visites a Barcelona

Dimecres 15 d'agost de 2018

L'Empar volia veure tres exposicions de fotografia que hi havia aquest estiu a Barcelona, així que vam decidir anar-hi. Vam anar en tren i vam baixar a l'Arc del Triomf, ja que allà a prop n'hi havia dues. Però quan hi vam arribar, vam veure que totes dues eren tancades, i va ser llavors que vam veure que els festius tancaven i que era la Mare de Déu d'Agost.

L'altra exposició era al Palau Robert, al cap d'amunt del Passeig de Gràcia. Vam consultar el mòbil per veure si també tancaven i vam veure que els festius estava obert fins a les dues. Teníem temps, així que vam enfilar cap amunt a peu i vam arribar passats 2/4 d'una. Es tractava d'una exposició del fotògraf barceloní Antoni Bernad. Fotos de moda amb unes composicions molt interessants i una aparença de moment no preparat, i retrats amb mirades molt intenses, enquadraments molt tancats i, fins i tot, varis clatells en lloc de les cares. Acabava amb un audiovisual amb l'artista xerrant de la seva feina. Tot molt interessant.

En sortir vam anar en direcció a Gràcia, amb la idea de veure què feien als cinemes Texas per anar-hi a la tarda. No ens va agradar la programació, però ens vam quedar a dinar a davant, al restaurant Caliu de Gràcia, i vam menjar molt bé. Vam fer un volt pels carrers de Gràcia, on aquell dia començaven les festes, i vam tornar fent un passeig cap a la Plaça de Catalunya a buscar el tren.

Dijous 16 d'agost de 2018

Vam decidir tornar a Barcelona a veure les exposicions que faltaven. Vam tornar a agafar el tren, vam tornar a baixar a l'Arc del Triomf, i vam anar a la Fundació Foto Colectania, on hi havia una exposició de fotos de Saul Leiter. La seva Street Photography, amb objectes interposats, com vidres, tendalls, pals,... i amb les cares poc reconeixibles va interessar molt a l'Empar, que sempre es talla amb aquest tipus de fotografia. Va resultar molt interessant.

Després vam anar a l'Arxiu Fotogràfic, a dos minuts, on vam veure l'exposició de la fotògrafa Carme García, una dona que, malgrat les dificultats pel fet de ser dona, va fer fotos des dels anys 30 fins a finals dels 80 del segle XX. Molt interessant també.

Sortint, vam anar a dinar a la cevichería mexicana Costa Pacífico, on des de feia temps volíem anar. Vam tornar passejant cap al tren (de nou a Arc de Triomf) i vam tornar a Mataró.

Dilluns 20 d'agost de 2018

L'Empar estava preocupada, perquè els darrers dies el seu mòbil no detectava xarxes wifi ni anava bé el GPS. Havíem anat a Movistar a Mataró, però ens havien dit que no podien fer-hi res, que havíem d'anar a un servei tècnic de Huawei a Barcelona. Així que vam tornar a la capital per tercera vegada en pocs dies, aquest cop en cotxe.

Com que no teníem gaire clar on era el servei tècnic, vam anar primer al Corte Inglés de la Diagonal, on ens van dir que el millor era que anéssim a la Casa de les Punxes, que allà ens ho arreglarien aquell mateix dia.

Vam arribar-hi a les 12:00 i ens van dir que ho tindrien en un parell d'hores, així que vam anar de nou cap a Gràcia a dinar. Ho vam fer de meravella al carrer Verdi, a la cerveseria restaurant Verdi Dinou. A prop de les tres vam recollir el mòbil, vam menjar un gelat i vam tornar cap a casa.

El Mas de Melons

Posta de sol a Mas de Melons

Dimarts 7 d’agost de 2018

Com que necessitàvem comprar oli, i a l'Empar li agrada tant el de marges de la Cooperativa l'Olivera, vam decidir fer una visita a Vallbona de les Monges a buscar-ne. Vam anar tard al matí per comprar l'oli a la tarda i mirar de fer fotos de la posta de sol. Arribant a Vallbona vam fer un petit passeig i vam anar a dinar al restaurant El Tallat, a l'entrada del poble, l'únic lloc que vam trobar obert. Vam dinar bé, tot molt cassolà.

En acabar vam anar cap a l'Olivera, i, com que encara era tancat, vam fer una migdiadeta al cotxe. A les quatre vam comprar l'oli (i alguna coseta més), atesos per una noia no gaire simpàtica, i vam anar cap Mas de Melons, a la comarca de Les Garrigues, a fer un passeig i unes quantes fotos.

Es tracta d'una Reserva Natural (parcial) per a la protecció d'ocells. Hi ha una petita bassa natural amb un canyissar, que contrasta amb el paisatge molt i molt àrid que els envolta. De fet, la bassa que vam veure era més aviat un toll, i el passeig va ser una mica inquietant, amb cards i arbres secs, i ni una ànima pels voltants.

Vam passejar una estona, fent fotos. La intenció de l'Empar era marxar després de la posta del sol (que es ponia a les 21:00), però el cel es va començar a empastar i abans de les 20:00 vam decidir marxar (el paisatge no convidava a quedar-se!). Tornant, a prop de Montblanc, l'Empar va veure des de la carretera una masia (el Mas de Gassol) que li va agradar per tornar a fer fotos.

Cales de Blanes i Lloret

Un racó de la Cala Sa Boadella (Lloret)

Dilluns 30 de juliol de 2018

A la tarda vam anar a visitar tres cales de la Costa Brava, buscant enquadres per fotografiar sortides de sol: la Cala Sant Francesc a Blanes, la Platja de Fenals a Lloret i la Cala Sa Boadella, també a Lloret. En Josep s'hi va banyar en aquesta última poc abans de la posta de sol.

Divendres 3 d’agost de 2018

Amb les idees que vam agafar quatre dies abans, vam decidir fotografiar la sortida de sol a la Cala Sa Boadella de Lloret. El sol sortia a les 6:41, així que vam haver de matinar molt per ser-hi poc després de les 6. Vam deixar el cotxe el més a prop possible (a l'avinguda Sa Boadella) i vam baixar a peu fins a la platja.

La cala té diversos raconets, i el més maco és el del fons. Ens hi vam situar i vam esperar mentre pujava la llum. Aviat, però, ens vam adonar que no érem els únics que volíem veure sortir el sol des d'allà. Uns quants banyistes nudistes van començar a arribar amb la llum, es van ficar a l'aigua i van fer el seu bany matinal. Uns altres visitants, aquests ben emprenyadors, també ens van acompanyar durant tota la nostra estada: igual que nosaltres, els mosquits opinen que aquell raconet tan humit és preciós, i, sense saber-ho, ens vam convertir en el seu esmorzar. Quan l'Empar fa fotos oblida tota la resta, però aquell dia va ser impossible. Ens van atacar per totes bandes i vam sortir ben massacrats. Tot i així, vam aguantar fins passat 1/4 de 8, quan vam sortir plens de picades però amb unes quantes fotos molt maques. Per alleugerir el dolor de les picades, en Josep es va banyar mentre l'Empar feia les últimes fotos.

Un cop l'objectiu del dia dolorosament aconseguit, vam anar a investigar l'accés a les cales de Santa Cristina i Treumal. La primera pertany a Lloret i la segona a Blanes, però estan comunicades i s'hi accedeix pels mateixos llocs, des de dos pàrquings propers. En un d'aquests vam deixar el cotxe, i, ja sense la càmera, vam baixar fins a la platja a reconèixer el terreny i buscar enquadres amb el mòbil. El problema de venir a fotografiar la sortida de sol és que cap dels dos pàrquings obre abans de les 8:00 (un obre a les 8:00 i l'altre a les 9:00). La solució és deixar el cotxe a la mateixa Avinguda Sa Boadella, el més amunt possible, i caminar uns vint minuts fins a les cales, entrant per la porta de vianants del primer pàrquing. No és complicat, però suposa matinar encara més. És el que faríem el dia 30 d'agost, quan per fi vam venir a fer les fotos.

El dia que ens ocupa, abans de marxar de Treumal ens vam banyar una estoneta, aquest cop tots dos, per sufocar les picades que ens cobrien el cos. Un cop més frescs vam anar cap a Blanes. Vam esmorzar a Casa Oliveras, una cafeteria molt bona al passeig marítim que vam descobrir aquell dia, i on hem tornat en repetides ocasions. Un cop refets vam anar a veure l'exposició Quillat a la Casa Saladrigas, on hi havia algunes fotos d'en Poten, que aquest any va guanyar el Premi Quillat Social.

Cap a la una vam tornar a la Platja de Fenals, a Lloret. A aquella hora ja era difícil d'aparcar, i ho vam haver de fer lluny. Vam anar caminant i vam travessar la llarga platja plena de gent. Un cop a l'extrem sud, ens vam anar a enfilar per les roques per arribar a la Cala Racó d'en Sureda, una petita platja de pedres molt fotogènica però d'accés difícil. Malgrat això, hi havia força gent. Aconseguit l'objectiu d'arribar-hi ens hi vam banyar i vam fer alguna foto amb el mòbil, però vam veure complicat tornar-hi a les fosques carregats amb tot el material per fer fotos de la sortida del sol. Vam gaudir del moment i, refrescats de nou, vam tornar cap a Mataró. Arribant sobre les quatre, encara vam anar a la nostra platja a fer unes quantes fotos més.

El castanyer de les nou branques

Dimarts 31 de juliol de 2018

Seguint el blog d'una selenita, a la tarda vam anar fins a Viladrau a veure el Castanyer de les Nou Branques.Vam fer el passeig d'una horeta anar i tornar des del poble, unes quantes fotos i cap a casa, ja que l'Empar tenia tendinitis i les botes l'estaven maltractant.

Cala Roca Grossa i escapada a València

Cala Roca Grossa

Dimecres 18 de juliol de 2018

Aquest dia vam matinar per anar a fotografiar la sortida del sol a la Cala Roca Grossa, entre Calella i Sant Pol (però pertanyent a Calella). El dia anterior havíem anat de dia a reconéixer el terreny, havíem decidit quins enquadres faríem i hi havíem fet una estoneta de platja. Com que és molt a prop de Mataró i el cotxe es deixa a tocar de la cala vam poder apurar al llit al màxim. El sol sortia a les 6:30 i vam ser-hi més o menys una hora, entre les sis i les set. Després vam tornar a Mataró perquè en Josep havia quedat amb en Toni per allò de la biografia del seu pare.

A la tarda jo vaig anar a fer fotos de Santes Esportives a la plaça de Santa Anna (en Josep anava a Esplugues al sorteig de l'handbol) i després vam anar a Can Marfà, a la inauguració de l'exposició de fotos de Les Santes de l'Anna Aluart, una exposició molt diferent de les altres, que va aixecar molta expectació i ens va agradar molt.

Divendres 20 a dilluns 23 de juliol de 2018

Aquests dies vam anar a fer una petita visita a la família a València. Ens vam quedar a dormir a Calicanto, convidats per Ana i Jesús. El dissabte vam baixar al cine a València, als nous Albatexas, els antics Albatros reoberts per Ventura Pons a preus populars i amb pel·lis en versió original subtitulada en valencià. Primer vam veure La bicicleta verda (Wadjda), primer llargmetratge filmat íntegrament a l'Aràbia Saudí, i òpera prima de Haifaa al-Mansour, primera dona directora de cinema en aquell país. Sortint vam decidir veure'n una altra, així que vam esperar fent una birra. Al tornar a entrar ens van dir que a la sala on feien la pel·li que volíem veure (Tots els diners del món, de Ridley Scott) s'havia espatllat l'aire condicionat, així que vam entrar a veure Ballant la vida (Finding your feet), de Richard Loncraine, que també ens va agradar força.

El diumenge vam dinar a Calicanto, amb Guillermo i Cristina (De Motta), Cristina (Tomás), Diego (pare), Diego (fill) i Laura. Vam  encarregar una paella a Picassent i vam aprofitar per celebrar l'aniversari de Cristina (Tomás), que era aquell mateix dia, i els sants d'Ana i les Cristines. Laura se n'anava als EEUU el dia 8 d'agost per estar-s'hi un any sencer, així que aquest dinar també va ser un comiat per a nosaltres. Qui no va ser-hi va ser Jesús (pare), que va decidir anar a dinar a casa de sa mare.

El dilluns vam tornar a Mataró, a preparar-nos per Les Santes 2018. Vam arribar-hi a 2/4 de tres, vam anar a dinar al restaurant vegà Kinetic, al carrer Pizarro, i a 2/4 de quatre ja érem a casa.

La Gola de Ter

Les Illes Medes

Diumenge 8 de juliol de 2018

Vam sortir de casa una mica després de les 10 del matí en direcció a l’Empordà, on vam arribar una mica abans de les 12. Abans d'anar a l'hotel vam passar per la platja entre Torroella de Montgrí i l’Estartit, amb les Illes Medes al davant, per mirar on podria estar bé fer l’endemà unes fotos de la sortida del sol. Mentre l’Empar decidia on podria ser, en Josep es va banyar. Després vam anar cap a l’hotel Picasso a l’altra banda de la Gola del Ter i vam fer l’ingrés, deixant les coses a l’habitació. Ens vam dutxar una mica i vam anar a dinar, tot caminant, al restaurant Ter-Mar, a 200 metres. Sota una carpa i uns arbres vam menjar molt bé a base de tapes de peix. En acabant vam tornar a l’hotel a fer la migdiada, ja que l’endemà ens havíem de llevar aviadet.

Quan començava a baixar el sol vam anar cap a la Gola del Ter per un caminet que sortia de davant mateix de l’hotel. Vam estar una estona a la platja, en Josep es va tornar a banyar, i, quan es ponia el sol, l’Empar, després d’haver estudiat el terreny, va començar a fer fotos. El lloc és molt bonic, una platja molt tranquil·la amb les Illes Medes al davant, i amb el Ter entrant al mar per un pas molt estret (suposo que d’aquí bé això de la gola) on tenim aigua dolça i aigua salada amb una separació de poc més de 10 metres.

Tornant a l’hotel vam fer més fotos del riu amb el Castell de Montgrí al fons mentre el sol es ponia per darrere. En arribar ens vam tornar arreglar una mica i vam anar a sopar allà mateix, un menú de 19€ que va estar molt bé.

Dilluns 9 de juliol de 2018

Platja de la Gola del Ter

Ens vam llevar cap a les 4:30, i a les 5 vam sortir per la porta d’emergència de l’hotel en plena nit. A les 5:20 érem a la platja i ja començava a sortir el sol. Vam fer fotos d’un xiringuito amb les Illes Medes al darrere i després, caminant per la sorra suau de la platja, vam anar cap al lloc on l’Empar volia fer fotos. Va ser molt bonic l’espectacle del sol sortint entre mig de les Illes Medes... sense ningú més observant-lo! Evidentment, havíem anat allà per això, i vam fer moltes fotos. Cap a les 7:30 vam tornar cap a l’hotel passant per Torroella de Montgrí. Pel camí de tornada encara més fotos d’arrossars i de pomers. A les 9 estàvem a l'hotel, fent un esmorzar molt complet.

Cap a les 11 sortíem de l’hotel camí de casa, on vam arribar a la una. Ens va quedar la sensació que en aquest lloc s'hi pot fer una estada més llarga, perquè és molt tranquil i molt bonic.